dilluns, 7 de març de 2011

Visca el Reus Deportiu !!!

   Aquesta setmana he estat molt enfeinada amb la creació de dos pastissos pel mateix dia. El del Mario Bros i aquest.
   Certament s'ha convertit en un repte molt especial ja que es tracta del meu primer encàrrrec d'altri: les postres per una calçotada de l'equip d'un nebot que juga al Reus Deportiu.
   Ja des d'un primer moment ho vaig tenir molt clar: faria un escut del club.
Res massa complicat, en aparença. Però m'equivocava: només aconsseguir que la pasta adquirís un color el més similar possible al negre, va esdevenir en una tasca poc més que "megadifícil" (després vaig entendre perquè veníen un tint extra-negre i un fondant negre de serie).
   Com que no es pot fer tot el darrer dia, vaig decidir dedicar tot un dia només a tintar fondant en els diferents colors que més endavant necessitaria (aquí també van inclosos els del pastís del Mario). Així en el moment de possar-me a donar-li forma, ja només caldria anar estirant de les tonalitats corresponents (blanc, negre, groc i vermell)
   En primer lloc vaig decidir fer una base blanca on hi aniria enganxant les posteriors peces, fins aconseguir un resultat més o menys fidedigne a l'original.
                                   
             
    Al cap d'uns díes ja vaig poder començar amb l'execució de la base del pastís. Havia pensat en aportar un element sorpresa al conjunt: volia que per dins també fos vermell i negre. I així ho vaig intentar (aquí vaig tornar a recordar que també existeix l'extra-rojo), donat que per molt vermell que tirés, no acabava d'agafar el to que volia, però em vaig donar per vençuda (tampoc volia que només fos colorant) i aquest va ser el sultat:      
                      
   Fer el negre no va resultar tant complicat, vaig tenyir una massa base de xocolata i de seguida va quedar ben fosquet (em feia certa por que el trobessin extrany i els comensals tinguessin algun tipus de recel a tastar-lo).   
Tasca complicada: partir un coc d'aquestes dimensions i intercalar-hi el negre.
   Pel que fa al farcit: com que m'havíen demanat que no resultés massa dolç (aquest és el principal problema pel qual aquest tipus de pastís no resulten massa atractius entre la nostra gent), vaig optar per un farcit de mantega amb maduixes i xocolata. Espero haver-ho encertat.
   Un altre inconvenient propi d'aquest estil de pastíssos, és el fet de que no es pot guardar a la nevera a causa de la massa de sucre (he llegit que no s'hi poden possar i encara estic investigant al respecte. Més endavant donaré més detalls dels resultats que vagi obtenint).  Aixó ens obliga a haver de defugir de cremes o altres elements que tinguin l'ou com a base. Només podem comptar amb la mantega, la xocolata i alguna fruita fresca, i sempre tenint molt present que no podrà estar molts díes a temperatura ambient (d'aquí que s'hagi de fer com a molt aviat, el dia abans d'entregar-lo). Sempre recomano cercar un lloc ben fresc per guardar-lo. Mentre no els entrego, els guardo en un rebost que és com una nevera.
   Tornant al tema de la dolçor, fins i tot l'almíbar el posso sense sucre, només l'emborratxo amb licor aigualit (en el cas que hi hagi nens o no agradi massa fort) que farà que ens resulti més lleuger i de pas ajudarà amb la conservació de la fruita  - habitualment utilitzo el de mores casolà -
   Una altra forma d'aconseguir mantenir l'excés de dolçor al marge és cobrint-lo de xocolata sense sucre afegit, en lloc de forrar-lo amb fondant de "nubes".
   Finalment només restaria col·locar-hi la decoració de pasta americana i...enllestit.

Un detallet aquí, un altre allà i anar fent...

                                                   Moltes gràcies per la vostra confiança!
Desitjo que hàgiu tingut un feliç dia!
Aquí l'element en qüestió amb el seu model.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada