diumenge, 18 de desembre de 2011

Modelat en fondant

   Cada pastís és una ocasió inestimable en la que posar en pràctica nous coneixements així com per estrenar nous estris adquirits recentment.
  Es per això que els que són de tema lliure són l'equivalent a un full en blanc per l'escriptor o un llenç verge per un dibuixant. Pots donar regna solta a la imaginació i, o bé sorprents agradablement, o bé disgustes enormement. Això darrer, per sort, encara no m'ha passat mai (si més no, ningú m'ho ha confesat encara).
   En aquesta ocasió la Núria m'ha demanat que li fes el seu propi pastís, però sense saber massa cosa sobre ella. Com que feia temps que volia entrar a matar amb el tema del modelatge, no se'm va ocórrer millor moment per fer-ho: tenia temps i ganes. Doncs som-hi!
   La idea de l'osseta i les abelles, la vaig trobar per internet (com la major part de les coses sobre les que de vegades m'inspiro i que al final no s'acaben semblant gens, però ajuden a baixar la musa). Ara bé, lo de les lletres dretes, això si que encara no ho havia vist mai. 
    Com podeu comprovar continuo amb la deria de no carregar massa els pastissos amb fondant, ja que costa d'acostumar els nostes paladars i, és evident que, com element decoratiu, resulta força atractiu però allà on me'l pugui estalviar, me l'estalvio sense recança. 
   Tanmateix, el contrast dels colors amb la xocolata de fons, el trobo diví. No us sembla?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada