Quan em demanen que faci un pastís i em donen carta blanca tinc, per un costat, una alegría, ja que no et veus compromesa a res, però, d'altra banda, el maldecap de pensar amb el què, és per a tu. Sortosament vaig anar esbrinant que una capsa els feia força gràcia i que, a més, a part del pastís li volíen regalar una petita joia.
Eureka! a l'igual que el Vicky el viking se'm va encendre la llumeta: i si li faig una capseta en la que hi poguem posar la joia?. Els va semblar perfecte. Ja tenia la idea, ara només quedava plasmar-la en 3D i en forma de pastís!! No em va donar guerra ni res el forrat interior, ja que no sé perquè vaig pensar en deixar un forat rodó, doncs havíem quedat en colocar el regalet abans d'embolicar el pastis, per no malmetre la cel·lofana. Quina sorpresa quan veig que la capseta de la joieria era QUADRADA!!. Vaig haver de refer el ditxós foradet, que ja tenia mig forrat. Bé, però finalment tot va anar bé i la capsa hi cabia a la perfecció, massa i tot, però no podia fer el forat massa més gran o em quedava sense parets. Vaig pensar de subjectar-hi un trosset de cinta que passava per sota del regal i que, quan l'estiressin, l'ajudaria a sortir. Com sempre les contrarietats es solventen i crec que ajuden a millorar el resultat (si més no, així ho penso jo).
La combinació dels colors anava sorgint per si sola, ja que tenint en compte que en feia 50 i que es diu Rosa, buscava fer una coseta elegant i a la vegada semi-seriosa. El gris, el marró i el rosa amb el daurat de fons, em semblaven ideals.
Per finalitzar: estrelletes, cors i lletres combinats que li restaríen sobrietat al conjunt.
 |
| El conjunt |
 |
| Detall de la cinta que ajudava a desplaçar la tapa per trobar la "sorpresa". Un disc de cartó daurat, evitava que es pegués el fondant de la tapa amb el de la capsa. |
 |
| Detall de la cinta daurada que ajudava a treure el regal "incrustat". |
 |
| El nom en "ROSA" |
Bé, jo no vaig poder veure-li el semblant en rebre'l, però em van assegurar que li va encantar.
Per molts anys Rosa!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada