Quan a finals d'estiu surten les mores, amb l'ajut de familiars i amics, ens dediquem a recollir-les per donar-los diversos usos.
Una d'aquestes utilitats és la melmelada de mores, que faig netejant bé les mores i les posso en una cassola de fang junt al sucre, que tiro a ull, ja que depen de la dolçor que li vulguis donar. Normalment la proporció és la mateixa de fruita que de sucre, però ja us dic que no ho respecto massa. Jo sóc de les que tasten molt i el paladar és el que mana.
Aproximadament a la mitja hora amb foc moderat, veurem que el sucre ja és totalment fos, i que les mores han perdut tota l'aigua. Tanco el foc i ho deixo refredar. Si ho volem més espès, ho podem coure més estona vigilant que no es cremi el sucre.
Jo no ho deixo com a melmelada, ja que a casa no ens agrada que porti llavors. Es per això que la transformo en una mena de xarop passant-la pel colador fi per treure'n les llavors. Aquesta mel resultant és la que posteriorment utilitzaré com acompanyament de determintats postres, com el pastís de llimona, o la panacotta o per afegir-lo a la recepta del coc (en lloc de vi dolç).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada