Sol i Lluna en fondant

CADA PASTÍS TÉ LA SEVA HISTÒRIA

   Un nou repte: una amiga em va demanar que li fes el seu pastís d'aniversari i em donava carta blanca.

   D'entrada vaig pensar que era fàcil, ja que té un negoci i podia fer alguna cosa referent a la seva activitat, però poc a poc m'anava adonant que tot el que m'imaginava no plasmava prou bé la seva personalitat i sabia que ella esperava quelcom molt especial.

   Sort que m'hi vaig tirar en temps. Després de voltar díes i díes per internet, vaig adonar-me que el més fàcil era reproduir-li allò més significatiu: la seva família, en especial els seus fills bessons. Una nena i un nen que són tot el seu món. Igualment importants la resta de família: marit, pares, germans... tots ells configuren el seu univers. 

   D'aquesta conclusió esdevení aquest resultat:

Les estrelles són pa de pessic tallat amb motlle i cobertura de xocolata. Les grans, són forrades de fondant amb pàtina de purpurina platejada com la lluna. Els números, amb purpurina daurada a l'igual que el sol.  L'estrella de baix farà de portaespelmes.

  Vaig aprofitar per estrenar les perletes bicolor (plata-or) que havia comprat al Lidl, però amb l'inconvenient que veníen barrejades i les vaig haver de separar UNA A UNA!!!. El resultat crec que ho compensa!

   Una altra de les novetats d'aquest pastís és el pintat a mà de les cares dels protagonistes, no ho havia fet mai i semblava que no me'n sortiria, ja que la purpurina barrejada amb el vodka per donar-li l'estructura per poder pintar, semblava que no es veia suficientment. Un cop es va secar, vaig poder respirar alleujada. Fins i tot a les fotografíes resalta més que al natural.

  Finalment només quedava l'entrega. Quan li vaig portar anava tota insegura per si li agradaria suficientment, ja que és tota un responsabilitat asumir la temàtica. I si no li agradava? Tenia tota la familia a punt per la celebració!! Doncs la vaig clavar!! La seva mare em va felicitar per haver escollit el seu tema preferit: La Lluna i el Sol, i jo no en tenia ni idea!! A partir d'aquell dia crec molt més amb la intuició i sobretot amb la inspiració.

   Per molts anys Marta, he disfrutat molt fent el teu pastís tant especial! Un petó molt fort!

Un de princeses Disney

Modelat en fondant

   Cada pastís és una ocasió inestimable en la que posar en pràctica nous coneixements així com per estrenar nous estris adquirits recentment.

  Es per això que els que són de tema lliure són l'equivalent a un full en blanc per l'escriptor o un llenç verge per un dibuixant. Pots donar regna solta a la imaginació i, o bé sorprents agradablement, o bé disgustes enormement. Això darrer, per sort, encara no m'ha passat mai (si més no, ningú m'ho ha confesat encara).

   En aquesta ocasió la Núria m'ha demanat que li fes el seu propi pastís, però sense saber massa cosa sobre ella. Com que feia temps que volia entrar a matar amb el tema del modelatge, no se'm va ocórrer millor moment per fer-ho: tenia temps i ganes. Doncs som-hi!

   La idea de l'osseta i les abelles, la vaig trobar per internet (com la major part de les coses sobre les que de vegades m'inspiro i que al final no s'acaben semblant gens, però ajuden a baixar la musa). Ara bé, lo de les lletres dretes, això si que encara no ho havia vist mai. 

    Com podeu comprovar continuo amb la deria de no carregar massa els pastissos amb fondant, ja que costa d'acostumar els nostes paladars i, és evident que, com element decoratiu, resulta força atractiu però allà on me'l pugui estalviar, me l'estalvio sense recança. 

   Tanmateix, el contrast dels colors amb la xocolata de fons, el trobo diví. No us sembla?

Homenatge al Club de Tenis San Salvador

   En aquesta ocasió estava previst organitzar una festa sorpresa per a un noi que havia jugat de petit al Club de Tenis San Salvador. Em van demanar que hi aparegués una raqueta i el logo del Club.

  Com que eren sobre uns 30 els convidats i per por de fer curt amb el pastís, vaig idear d'acompanyar la raqueta amb tota una col·lecció de pilotes pensades principalment per a la mainada.

   Per tal d'evitar un excés de dolçor, vaig optar per deixar el pastís base només amb la cobertura de xocolata, imitant la terra de la pista i decorar-lo tan sols amb petits cercles grogs a modus de pilotetes. Per contra, la raqueta, és un coc cobert totalment de fondant amb el logo del Club pintat a mà.

 

Per molts anys, Lluís! Sé de bona tinta que la sorpresa va ser gran.

Per a un campió molt simpàtic!

Raqueta 100% fondant. Pà de pessic de xocolata, farcit de crema d'avellanes i banyat amb almíbar de xarrup de mores. L'enreixat de la pala: spaguetti de fondant fets amb la pistola de fondant.

Pilotes: magdalenes de llimona forrades de fondant groc.

La sagrada família ...en fondant!

   En aquesta ocasió es tractava de l'aniversari de la meva germana Laura i novament em trobava davant la dificultat de haver de pensar la temàtica del pastís sorpresa, ja que les seves filles li organitzaven un festa i em van demanar que els fes el pastís. Per aquella setmana tenia 3 pastissos més i em vaig trobar amb una manca de temps considerable i només tenia 3 díes.

  Sortosament els dissenys dels altres pastissos ja els tenia bastant clars i només calia destinar els meus pensaments cap a la idea de què fer per aquest encàrrec tan especial.

  Finalment, el dia abans d'entregar-lo, vaig veure la llum. No calia fer massa cosa més que fer evident el que ella més estima: la seva família.  D'aquesta manera em vaig decidir per deixar el pastís xocolatejat (ja sabeu que soc poc amant de fer un ús excessiu del fondant) i volia aprofitar el contrast i la proximitat de les festes nadalenques, decorant tan sols amb els noms dels més allegats, en fondant vermell. De pas aprofitava per estrenar la flamant llauna de petites lletres que acabava d'adquirir.

  Com que tampoc sabia quantes persones anaven a la festa, vaig optar per incloure una sèrie de cup-cakes de diferents mides i acabats (coco, fondant, nous, plàtan...).  Amb les grans s'aprofità per donar relevància al nom de la destinatària i la seva edat.

Allí dalt de la muntanya...

   Què millor per un amant de la muntanya que somia en poder fer l'Everest escalant? 

Per molts anys, Lluís!

Y olé !

   Quant em van dir que l'homenatjat li agradava tocar la guitarra de seguida ho vaig tenir clar: UNA GUITARRA SEGUR!!. A més ens trobavem que la seva dona volia fer referència al seu país que tan bé l'havia acollit: Catalunya i, evidentment, al seu país d'orígen: L'Argentina. Això em va aclaparar, ja que és una de les cunes de l'art del fondant i els pastissos artístics. Quin compromíes més gran! A sobre veníen els sogres expressament de l'Argentina i es trobaríen amb el meu treball. Sempre m'hi escarrasso, però aquest cop era imprescindible no baixar la guàrdia: havia de passar exàmen i estava dispossada a passar-lo amb bona nota.

  Segons vaig saber més tard...la vaig aconsseguir! Moltes gràcies per la vostra confiança.

 

Com que es tractava d'un regal sorpresa, vam pensar que era millor deixar la intriga fins al final.

Cup-cakes amb fondant.

  Cada cop que sortia a sopar amb les amigues de l'escola, insistíen en que mai els portava una mostra dels pastissos que faig. Aquest cop van poder gaudir d'aquests vistosos cup-cakes de xocolata amb plàtan i nous, cobertura de xocolata i fondant de colors.

    Per si a algú no li agradava el fondant, vaig adjuntar-hi una mostra de minis amb diferents acabats: coco, crocanti, ametlla filetajada o filets de xocolata amb perles de xocolata i cacahuet.